La ciutat és una selva

El CCCB i el festival Grec presenten Urban Nature, el nou projecte del col·lectiu alemany Rimini Protokoll. Exposició desbordada, pel·lícula transitable, teatre expandit… Diguin-ne com vulguin, però el que és segur és que es tracta d’una experiència interactiva i multisensorial, on tots plegats som actors i espectadors alhora. Com també ho som, en qualsevol moment, a qualsevol ciutat del món.

“Ets més de ciutat que un semàfor”, em deia el meu pare, fa uns anys. Suposo que em volia fer enfadar, però no ho aconseguia pas: a la ciutat m’hi sento molt més a gust que dalt d’una muntanya, en molts aspectes. La urbanitat i l’urbanisme van de la mà, en un món on cada cop som més els que vivim apilonats a les urbs. I mentre hi hagi wifi, tot el món és ciutat, no? Rimini Protokoll és un col·lectiu de creadors escènics que va néixer l’any 2000, format per Helgard Haug, Stefan Kaegi i Daniel Wetzel. Es van conèixer a la Facultat de Ciències Teatrals de Giessen, epicentre i meca del teatre postdramàtic alemany. Els més germànics entre els germànics. El trio de creadors es caracteritza per un treball on el teatre surt de l’edifici que duu el mateix nom i es reuneix amb persones reals o “especialistes”, siguin camioners búlgars, telefonistes indis o accionistes alemanys. De forma individual, per parelles o en trio (la clau de l’èxit de qualsevol relació amorosa), les darreres peces de Rimini Protokoll que hem pogut veure a casa nostra han sigut un monòleg per a robot androide (Uncanny valley, al Temporada Alta 2018) o una acció teatral a partir de documents radiofònics durant la caiguda del Mur de Berlín (Apparatus Berlin, al CCM Born fa un parell d’anys).

Urban Nature és una experiència presencial i en grup, que ocupa una planta sencera del CCCB. Amb cita prèvia (com si es tractés d’una visita guiada) ens plantem, a l’hora indicada, a la segona planta del museu. Ens rep una pantalla amb una sèrie de preguntes sobre els nostres hàbits de convivència amb la ciutat. La sociologia, l’economia i els tomàquets fan acte de presència. La peça està plantejada com un recorregut per set espais, on set persones reals ens mostraran la seva ciutat i reflexionaran sobre el model que tenim i el que voldríem tenir. Un dels aspectes més interessants de l’experiència és la multitud de capes que conté: els espectadors van sense auriculars (al·leluia), però un d’ells porta una tauleta i segueix unes instruccions molt determinades. La juxtaposició de sons i d’imatges és tan aparentment caòtica com en una ciutat: si seiem en un banc d’una plaça, rebem diversos estímuls de forma simultània. Anticipació i record, soroll i símbol, tot apareix més o menys alhora. Les persones que ens mostraran la seva ciutat particular són un historiador ambiental i econòmic, un assessor en polítiques públiques, una noia que viu al carrer o una assessora financera, entre d’altres.

El caràcter especular (de mirall) i espectacular d’Urban Nature es tradueix en un ús molt intel·ligent de la tècnica, sense virtuosismes, que converteix el guia de cada grup en mirall i fals operador alhora. Sé que sona complicat, però és una peça molt accessible. Els menors que la visitin han d’anar acompanyats d’adults, però amb la Judit Carrera comentàvem que pels nanos a partir de dotze anys serà una experiència totalment normal: si nosaltres ja estem habituats a la simultaneïtat i a la multipantalla, els de la Generació Z han nascut amb l’iPad sota el braç. Certa ingenuïtat en la dramatúrgia de la proposta se salva gràcies a la suma de testimonis i espais, dissenyats per l’escenògraf Dominic Huber. Tot plegat té un to força fred (són alemanys, no ho oblidem), i conceptes com la sostenibilitat, la mobilitat o l’ús que les aplicacions fan de les nostres dades es combinen amb espurnes d’humor (molt fi, és clar). Al final, tindrem el privilegi de ser voyeurs de la ciutat sencera, testimonis privilegiats d’una dansa sense fi.

L’exposició Urban Nature es podrà veure al CCCB fins al pròxim 19 de setembre. Dins de les activitats paral·leles hi haurà conferències de Stefano Mancuso i Richard Sennet, i els alumnes del Màster en Documental de Creació de la UPF han realitzat una sèrie de peces sobre el procés de creació del projecte. De la mateixa manera, Stefan Kaegi està impartint un taller a l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett, del 5 al 9 de juliol, titulat Intel·ligència teatral.